Tirant Lo Blanc Joel López García

ÍNDEX 

– ACTIVITAT 1 ………………………………………………………………………………………… ​pàg 3 -  - ACTIVITAT 2 ………………………………………………………………………………………… ​pàg 3 -  - ACTIVITAT 3 ………………………………………………………………………………………… ​pàg 3 -  - ACTIVITAT 4 ………………………………………………………………………………………… ​pàg 4 -  - ACTIVITAT 5 ………………………………………………………………………………………… ​pàg 4 -  - ACTIVITAT 6 ………………………………………………………………………………………… ​pàg 4 -  - ACTIVITAT 7 ………………………………………………………………………………………… ​pàg 5 -  - ACTIVITAT 8 ………………………………………………………………………………………… ​pàg 6 -  - ACTIVITAT 9 ………………………………………………………………………………………… ​pàg 7 -  - ACTIVITAT 10 ……………………………………………………………………………………… ​pàg 7 -  - ACTIVITAT 11 ……………………………………………………………………………………… ​pàg 8 -  - ACTIVITAT 12 ……………………………………………………………………………………… ​pàg 8 -  - ACTIVITAT 13 ……………………………………………………………………………………… ​pàg 9 

2/9

Tirant Lo Blanc Joel López García

1. Al principi d'aquest capítol se celebren grans festes. En honor de qui? Us sembla una                               mica rar vist amb ulls d'avui dia? El narrador ens explica que l'Emperador mostra,                           davant les taules on han de menjar, una gran riquesa. Exemplifiqueu-ho amb dades                         extretes d'aquest inici del capítol.  

– Les festes són celebrades en honor a l’ambaixada Turca que arriba en to de pau a                               Constantinoble. Vist amb ull d’avui dia, penso que aquestes festes amaguen algun                       tipus d'interès amagat. Són fetes per acontentar els Turcs i tenir-los controlats. 

–  - L’Emperador mostra la seva riquesa parant 24 tinells plens d’or i de plata a l’espai on                               

anaven a fer un menjar amb els ambaixadors i altres persones del palau. En el                             primer tinell hi havia totes les relíquies de la ciutat; en el segon, tot l’or de les                                 esglésies; tot seguit deu tinells tots plens de cabassos i grans paneres amb tot el                             tresor de l’emperador, tots plens de monedes d’or; i després venien les copes d’or;                           seguidament venien tots els plats i salers; després, les seves joies i per últim, la                             plata, que consistia en gerros i salers daurats. 

2. Busqueu el significat d'aquests mots que apareixen al principi de la pàgina                         84: ​junyir i mantenidors.  

– Junyir significa ​combatre d’home a home a cavall, especialment en simulacre                     festiu.  

–  - Els mantenidors són cavallers que en les justes, tornejos, etc., sostenien la                       

lluita contra els qui volien combatre. 

3. El tercer paràgraf de la pàgina 84 : "​Tirant, un dia,…." ​inicia un salt cap a un                                   passat més o menys recent. Sabríeu assenyalar en quin paràgraf acaba aquest                       salt temporal? Durant aquest canvi de temps narratiu Plaerdemavida informa                   Tirant de quin és l'estat d'ànim de Carmesina a l'últim paràgraf de la pàg. 84.                             Expliqueu-lo breument. Hi ha alguna frase sobre el paper de la mirada que                         vulgueu destacar i comentar?  

– Aquest salt temporal acaba al paràgraf 4 de la pàgina 87, ja que comença dient                             “un dia” i explica tot el que va succeir aquell dia. Llavors quan acaba                           d’explicar-ho, comença un nou paràgraf dient “I el dia de les justes” fent notar                           que ha canviat de temps. 

–  - Plaerdemavida li diu que si hagués vingut abans l’hauria trobat al llit però en                           

aquell moment estava ja vestida amb el brial i pentinant-se per les festes. Es                           rasca el cap i li couen els talons, ja que el temps és més bo i es disposa als seus                                       plaers. 

– j 

3/9

Tirant Lo Blanc Joel López García

– Plaerdemavida comenta que veu al seu Hipòlit amb ulls de dolorosos                     

pensaments i això li dol a la dona, per això, li proposa a Tirant que Hipòlit vagi                                 amb ell.  

4. Plaerdemavida diu que Tirant té un gran apetit de la cosa desitjada. I                           repeteix el mot "cosa" una altra vegada. A què es refereix?  

– Aquesta “cosa” que tant desitja Tirant és la virginitat de la princesa                       (Carmesina). Plaerdemavida s’ofereix a ajudar-lo a aconseguir-la. 

5. A les pàgines 85, 86 i 87 assistim a un seguit de situacions còmic-eròtiques                             pròpies d'una comèdia d'embolics, o d'un sainet. Feu-ne una llista i comenteu- los                         breument.  

– Tirant entra a la cambra de la princesa i la comença a besar i ficar-li les mans                                 sota la faldilla mentre les donzelles intentaven ajudar-la quan l’Emperadriu                   comença a picar a la porta per entrar. Llavors Tirant s’estira a terra i li llancen                               roba per sobre. La princesa es va asseure damunt d’ell i l’Emperadriu també. Va                           escapar gràcies al fet que les donzelles es van posar davant mentre l’Emperadriu                         resava les seves oracions. 

– j - Quan escapa es troba a l’Emperador i llavors ha de tornar a la cambra. Les                             

donzelles es posen davant l’Emperadriu i a ell el fiquen dins d’altra cambra i li                             van posar molts matalassos a sobre. Quan ja marxaven la princesa va dir que                           oblidava els seus guants i havia de tornar a la cambra. Va començar a ballar amb                               Tirant, el qual li feia elogis a la preciosa dama. 

– j - Tirant va posar la seva cama sota la faldilla de Carmesina i amb la sabata li va                                 

tocar el lloc vedat. Ella marxa corrent. Quan Tirant arriba a la seva posada va fer                               brodar ricament la mitja i la sabata amb la qual havia tocat la princesa sota les                               faldilles. ​El dia de la festa Tirant porta la sabata i la mitja brodades, i sobre el cap                                   un casc amb el sant Graal a sobre i la pinta de la Carmesina. 

6. Tornem a les festes del principi. Sabem quants dies duraran? Que és una                           JUSTA?  

– Aquestes festes duren vuit dies. - j - Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i                           

armats amb sengles llances. Restava sotmesa a unes normes precises. En                     principi, s'intentava evitar les ferides mortals dels justadors que hi                   participaven. Ja al segle XV, a les ​ciutats​, es convertiren en un ​espectacle                         festiu, esdevingut, per exemple, arran de celebracions religioses. 

4/9

Tirant Lo Blanc Joel López García

7. Fixeu-vos que tota la preparació i l'enfrontament entre els diversos cavallers                       està ple de rituals, objectes i frases que porten en diversos llocs del cos; en                             definitiva sembla una representació teatral. Busqueu tots els cavallers que                   lluiten, com van vestits, quines frases porten escrites, etc. En una de les frases hi                             ha un joc fònic que ens permet reconèixer-hi un nom. Assenyaleu-lo.  

– Tirant portava la sabata i la mitja brodades amb pedres fines. En aquella cama                           no portava cap arnès, només en portava a l’esquerra. Com a plomall, damunt                         l’elmet portava quatre pilars d’or, el Sant Graal fet a l’estil d’aquell que Galeàs va                             conquistar. Sobre el Sant Graal hi havia la pinta que li havia donat la princesa,                             amb una frase que deia: ​< No hi ha virtut que no sigui en ella >​. 

– j - El conestable portava paraments de dos colors: una part era de brocat sobre                         

brocat carmesí i l’altra meitat era de domàs morat. El domàs era brodat amb                           garbes de blat de moro, i totes les espigues estaven brodades amb grosses                         perles, i les canyes eren totes d’or. Portava l’elm cobert de la mateixa tela, i sobre                               l’elm duia un capell de feltre tot brodat de moltes perles i d’or fi. Portava escrit al                                 seu escut: ​< Maleït amor, que em vas fer seduir, si no li fas els meus dolors                                 sentir >​. 

– j - Els gentilhomes que acompanyaven el conestable portaven capes de color                   

carmesí: les unes eren folrades de marts gibelins, i les altres, d’erminis. Altres                         cavallers vestien robes de brocat. Tots anaven amb les cares cobertes amb                       capirons de cavalcar. Portava dotze bèsties de càrrega, totes amb les albardes                       cobertes de carmesí i les corretges de tires de seda. Una de les bèsties portava el                               seu llit, l’altra portava una llança grossa, coberta de brocat; i d’aquesta llança en                           portava sis, i cada llança anava en la seva bèstia. L’Emperador comenta que li                           sembla que les bèsties de càrrega i les albardes són cobertes de seda per dins i                               per fora, i les cobertures del bestiar són de brocat. 

– j - El Gran noble portava una donzella dreta a les anques del cavall, amb el cap que                               

li sobresortia de l’elm, de manera que mostrava tota la cara. Portava un escrit a                             l’escut amb lletres d’or que deien: ​< Enamorats, mireu-la bé, que, de la resta,                           millor no en sé >​. 

– j - Un altre cavaller portava una altra donzella: com Sant Cristòfol porta a Jesucrist a                           

l’espatlla, aquell cavaller portava la donzella. La seva enamorada es deia Lionor i                         portava un escrit en els paraments i en el cap del cavall que deia: 

– < Enamorats, feu-li honor, puix de totes és la millor >​. 

5/9

Tirant Lo Blanc Joel López García

8. A l'inici d'questes justes hi ha una referència a parelles d'amants. Busqueu-                         ne informació: en quins llibres apareixen, a quina tradició literària pertanyen,                     què tenen en comú?  

– Ginebra i Lancelot - Isolda i Tristany - Penèlope i Ulisses 

La reina Penèlope, que a Ulisses va estimar, va esperar vint anys que Ulisses tornes de                               la guerra de Troia. 

– Elena i Menelau 

Elena que estava casada amb Menelau, es deixa raptar per Paris, fet que provoca la                             guerra de Troia. 

– Briseida i Aquil·les 

Briseida esdevé l’esclava preferida d’Aquil·les, després que aquest hagi mort el seu                       marit. 

– Medea i Jàson 

Medea traeix el seu pare i mata el seu germà per tal que Jàson aconsegueixi el toisó                                 d’or, però ell no s’hi casa, tot i que li ho havia promès 

– Dido i Enees - Deianira i Hèrcules 

Deianira, esposa d’Hèrcules, és la responsable de la mort de l’heroi, ja que ell                           s’enamora d’una altra dona i ella li dóna una túnica impregnada de verí creient                           que es tracta d’un filtre amorós. 

– Ariadna i Teseu 

Ariadna ajuda Teseu a matar el Minotaure i fuig amb ell, però Teseu l’abandona a l’illa                               de Naxos.  

– Fedra i Hipòlit 

La reina Fedra, esposa de Teseu, s’enamora del seu fillastre Hipòlit, que no està gens                             interessat en les dones, i fa veure que l’ha violada: Teseu fa executar el seu propi fill i                                   Fedra se suïcida. 

6/9

Tirant Lo Blanc Joel López García

– Aquelles parelles apareixen en llibres com ​l'Odissea o ​la Ilíada​, altres són                       obres teatrals com ​Isolda i Tristany​. Algunes d’aquestes obres també surten a                       La Metamorfosi d’Ovidi.  

–  - La majoria d’aquestes obres les podem trobar contextualitzades a la tradició                     

literària de la ​literatura Occidental antiga i clàssica​, que es caracteritza pels                       mites, les llegendes i les epopeies. D’aquesta font surten també diferents                     variants de teatre com la tragèdia grega, la lírica o la comèdia. 

– j - Totes tenen en comú que les dones ​havien estat enganyades pels seus                       

enamorats​. Llavors podem trobar un vincle o semblança en el masclisme que                       hi havia a l’època antiga en el qual les dones eren una mena de “premi” que                               tenien els homes al seu costat. Normalment aquests mites o llegendes acaben                       en una tragèdia. 

9. El primer paràgraf de la pàgina 94 conté el verb ​festejar. ​Com l'hem                           d'interpretar? 

– ​Aquest llibre té connotacions eròtiques, llavors podem deduir a més                     d’aquest característica, pel context, que ​festejar vol dir mantenir                 relacions sexuals. El context en què es troba és que l’emperador ha                       preparat una posada per passar les nits i dies amb les seves dames i                           aleshores poder ​“festejar”​ allà tranquils.  

10. En els combats entre cavallers era costum que el cavaller derrotat lliures                         arnès i cavall al guanyador. Sabent això com interpreteu el que fa Tirant                         després de lluitar contra el cavaller anomenat el Gran noble?  

– Personalment crec que Tirant fent això és una mica covard, ja que li diuen                           que a partir d’aquell moment no pot junyir amb esperó i manyopla i llavors                           decideix deixar de lluitar si no és amb un rei o fill de rei. El que hauria d’haver                                   fet és anar també al cadafal de la Sibil·la, ja que també havia caigut a terra, i a                                   més, el seu cavall havia mort per culpa seva.  

– j - Així i tot, era el que el jutjat li havia demanat. També podem observar que és                               

un home noble, un cavaller que se sentia culpable per què havia passat amb                           el Gran noble al combat: l’endemà, abans de sortit de la seva posada, va fer                             guarnir el millor cavall que tenia amb els paraments que havia junyit, l’arnès,                         la cimera i tot el que portava a les justes, i ho va trametre tot al Gran noble. 

– j - En conclusió, Tirant decideix retirar-se en un acte de cobardia ja que està                         

avergonyit, però té la bona intenció de deixar al Gran noble amb la imatge de                             guanyador i donar-li el premi que mereix. 

7/9

Tirant Lo Blanc Joel López García

11. En aquest capítol veiem un Tirant generós, de carn i ossos, allunyat dels                           models cavallerescos que ens havia transmès la tradició artúrica. Ho podeu                     demostrar amb algun exemple?  

– A la pregunta anterior per exemple podem veure un Tirant generós, un                       cavaller que deixa de banda els ideals imposats a l’època i veu convenient                         donar la recompensa al Gran noble encara que havia estat derrotat. Però                       Tirant se sentia culpable per què havia passat i decideix ser just i fer                           guanyador a l’altre cavaller. És un home que en el fons, és molt racional i                             empàtic, i gràcies a això no és un ruc que només pensa en sang i mort als                                 combats. Al cap i a la fi és un home tendre que sap reconèixer les seves                               derrotes.  

– j - També he de dir que hi ha un aspecte de la personalitat de Tirant que no                               

m’agrada, i és la manera en què estima a la Carmesina. Ell desitja la seva                             virginitat i l’amor real el deixa en un segon pla. Em sembla una miqueta                           “morbós” i crec que no és amor real, sino atracció sexual. Això també pot ser                             una estratègia de l’autor per enganxar-nos a la lectura, però personalment                     prefereixo un amor convencional. Aquest fet connota l’erotisme de l’obra. 

 12.Al final del capítol Tirant, dirigint-se a Carmesina, li recorda els fets que van                           viure a palau. I torna a referir-se eufemísticament a la ​"la cosa" . ​Citeu la frase i                                 comenteu-la breument.   

“On és atorgada la gràcia, ha de ser besada i acceptada”  

– Tirant li explica a Carmesina la història de la sabata i la mitja brodades. Llavors                             aquesta li diu que se'n recorda del que va passar aquell dia i d’alguna manera, li                               dona un missatge d’esperança, ja que li diu: “​Arribarà el dia que, així com ara t’has                               brodat una cama, et podràs brodar les dues i les podràs posar lliurement allà on                             desitges”. 

– j - Amb això podem interpretar que la princesa li diu que no es rendeixi, que així                             

com un dia va poder posar una cama amb una miqueta d’oposició, arribarà el dia                             que ho pugui fer lliurement. Llavors aquest li besa la cama sobre les faldilles i diu                               la frase citada, referint-se que li ha atorgat permís per fer-ho. 

8/9

Tirant Lo Blanc Joel López García

13. Feu una llista/dibuix de totes les parts de l'armadura que surten en aquest                           capítol. Podeu afegir-ne d'altres.  

1. bacinet amb careta o elmet

2. espatllàs

3. guardabraç

4. colzera

5. amambraç

6. manyopa

7. guantellet

8. plata o cuirassa pectoral

9. plata o cuirassa dorsal

10.pancera

11.faldatge

12.escarsella

13.cuixera

14.genollera

15.gambera

16.sabata de ferro

17.sagnies o gossets

18.gossets

19.esperons

REVOLT →  

Dibuix de l’escut 

MANIPLE →  

Agafador de l’escut 

PLOMALL →  

ESPASA O LLANÇA →  

9/9